
Ćiodì scrîon pa “che al vëgnes” y nia “che al vëgni”?
I verbs dla terza coniugaziun (chël ô dì chi che se röia tl infinitif cun n “e” nia azentè: bate, morde, oje y i.i.) forma le congiuntif presënt insciö che al vëgn tachè pro la raîsc dl verb (bat-, mord-, oj-) la desinënza “-es”.
Chësta é la regola dl ladin scrit dla Val Badia; te Mareo indere vëgnel adorè tl lingaz baié por la terza porsona les formes che se röia cun n “-i”.
Insciö por ejëmpl:
che i mordes | che i bates |
che te mordes | che te bates |
che al/ara mordes | che al/ara bates |
che ai/ares mordes | che ai/ares bates |
Ma la pröma y la secunda porsona dl plural à n’atra forma:
che i mordunse | che i batunse |
che i mordëise | che i batëise |
Inće le verb iregolar “gnì” se comporta te chësta manira.
che i vëgnes |
che te vëgnes |
che al/ara vëgnes |
che ai/ares vëgnes |
che i gnunse |
che i gnëise |



